No vull continuar lluitant contra mi mateixa i perdre la meva salut pel camí. Creieu-me, estic esgotada de tant lluitar contra mi i contra tot.
-Hola, com estàs? El meu nom és Gemma i avui t’explicaré perquè “No vull continuar lluitant contra mi mateixa i perdre la meva salut pel camí”. Bé, suposo que no és difícil d’entendre. És esgotador…estic esgotada de tant lluitar contra mi i contra tot. Sincerament, no puc més. No puc, ni vull. És pesat. Estic cansada d’intentar fer les coses bé, d’intentar arribar a tot. Perquè, per més que ho intento una vegada i una altra, no hi ha manera d’aconseguir-ho. I el que més em cansa és sentir-me malament per això.
No teniu la sensació de vegades d’estar lluitant eternament contra tot i contra tots/tes? En realitat, es tracta de l’eterna lluita interna amb un@ mateix@. Per més que m’enfadi amb els/les altres, en el fons sóc conscient que amb qui estic enfada és amb mi mateixa. I és que som el/la nostre pitjor enemic/ga. I encara que culpem els/les altres de fer-nos sentir malament, només nosaltres som responsables d’aquest sentiment.
Estic asseguda al sofà de casa escrivint al meu bloc. I escolto sirenes apropant-se per poc després, allunyar-se. No puc evitar pensar que la vida d’algú potser estigui corrent perill. Moltes vegades no som conscients de com pot ser de curta la vida fins que és massa tard.
Índex de continguts
La Meva Eterna Lluita Interna Amb Mi Mateixa.
Per on anava…? Ah, sí, la meva lluita eterna. La meva eterna lluita interna amb mi mateixa. Fa temps que no escric. Fa temps que no m’aturo a pensar-hi, perquè sé que si ho faig hauré d’afrontar les meves pors. Les meves pors al fracàs, a no estar a l’alçada de les circumstàncies, por de no ser acceptada, de no ser valorada, por de…tantes coses. Us sona de res? Estic segura que més d’un@ us sentiu identificats/des. Però he arribat a un punt on ja no vull continuar lluitant. I amb això, no us penseu que m’he rendit. No es tracta de rendir-se, sinó d’acceptar que no vull continuar intentant ser una cosa que no sóc. No vull seguir malbaratant les meves forces intentant encaixar en un món on tots som, i m’incloc, uns/es veritables hipòcrites. Sí, accepteu-ho, jo ho accepto, tots/es ho som. Tots/es intentem ser, millor dit, aparentar ser millors del que som. I és normal, ho entenc, però cada vegada hi ha més hipocresia i més falsedat, fins al punt que em repugna ser-ne participi.
No Esteu Cansats/des De Què Us Diguin El Que Heu De Fer A Cada Moment?
No esteu cansats/des que us diguin el que heu de fer a cada moment i com ho heu de fer? A la TV, a les xarxes, a les revistes, etc., a qualsevol costat sempre hi ha algú que vol vendre’t el mètode miraculós de com aconseguir fer realitat els teus somnis. Però voleu que us digui una cosa? No suporto que em diguin el que he de fer i com ho he de fer, i més quan es tracta de la meva pròpia vida. Durant un temps intento seguir els passos dels altres, perquè penso que si els ha funcionat a ells/es, també m’hauria de funcionar a mi. Però no trigo a adonar-me que per aconseguir allò que se suposa que crec que vull o necessito, he de convertir-me en algú que en realitat no sóc. Però com que no deixen de vendre’ns la pel·lícula que cal ser així o aixà, que cal seguir els passos per ser un/a més, per ser acceptat/da, per ser respectat/da, per ser algú en definitiva en aquesta vida, acabem pensant que no som ningú i això et torna algu insegur@ i insatisfet@.
Necessito Cridar Amb Totes Les Meves Forces: PROOOOU JAAAAAAAA!!!!!!!!!
Necessito cridar amb totes les meves forces: PROOOU JAAAAAAA!!!!!!!!! Em sento lligada de peus i mans. Em sento frustrada. I el que és pitjor, em sento presonera de mi mateixa. Necessito alliberar-me, necessito trencar aquest mur que m’envolta i no em deixa respirar. Aquest mur que m’asfixia. M’esgota i em controla, em fa ser tan políticament correcta, que em converteix en un ésser que no és el meu veritable jo. Fa tant de temps que em sento lligada que no sé el que és sentir-se lliure. Porto tant de pes carregat a la meva motxilla que em fa mal l’esquena. Perquè això és el que passa, quan no ets capaç d’afrontar els teus problemes, les teves frustracions, les teves ansietats… al final el teu cos acaba somatitzant allò que la teva ment no pot o no sap com afrontar. Així que: No vull seguir lluitant contra mi mateixa i perdre la meva salut pel camí!!!
M’agradaria dir que aquí s’acaba la meva publicació d’avui, però tinc molt més a dir. Així que us espero molt aviat. De mentre podeu llegir altres de les meves publicacions a l’apartat Bloc així com entrar al meu curs de Benestar Emocional encara que no estigui acabat.
Què t’ha semblat aquesta publicació? M’encantaria saber què en penses. T’has sentit identificat/da en algun moment amb mi? Dóna’m la teva opinió i si tens qualsevol dubte contacta amb mi a través del meu correu electrònic [email protected]
Segueix-me a les meves xarxes:
Ens veiem a la propera publicació. A reveure!!!!
